Unitats de paisatge

 

ALT GAIÀ

  • Superfície total: 20.021 ha
  • Municipis inclosos: Pontils, sud de Sarral i de les Piles, punta est de Barberà de la Conca.

TRETS DISTINTIUS

  • Paisatge de caràcter muntanyós. Relleu abrupte amb altituds dels cims més elevats properes als 1.000 metres. El Montagut (963 m), la serra de Brufaganya (923 m) i la serra del Comaverd (908 m) són els relleus principals i de més elevació.
  • Predominen els materials calcaris: dolomies i calcàries triàsiques.
  • Les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) ocupen una gran extensió i s’estenen sobretot per les parts altes de la serra de Brufaganya. La vegetació de caràcter arbustiu, brolles de romaní, és present arreu, sobretot a les parts baixes del relleu.
  • El riu Gaià travessa el territori de nord a sud fortament encaixat en els materials calcaris, vertebra l’espai tant des d’un punt de vista físic com humà.
  • En els pocs replans que ofereix el relleu i en les estretes valls obertes pels tributaris del riu Gaià, especialment al sector de Pontils, s’hi conreen cereals de secà.
  • Les vinyes guanyen terreny en detriment dels cereals de secà.
  • Un conjunt de plataformes tabulars formen relleus suaus de fàcil lectura principalment en el sector nord.

PRINCIPALS VALORS DEL PAISATGE

  • Entorn d’elements patrimonials: Santuari de Sant Magí de Brufaganya, Església de Sant Jaume de Montagut, restes del Castell de Montagut, Castells de Ramonet, de Pinyana, de Pontils, i de Montclar, conjunt de Santa Perpètua de Gaià (nucli urbà i castell), conjunt de Vallespinosa (nucli urbà i castell), església i torre de Sant Miquel de Montclar.
  • Conreus cerealístics del corredor agrícola de Vallespinosa – Viladeperdius tant per la seva vàlua econòmica, com pels valors estètics i paisatgístics que contenen.
  • Façana i perímetre visual del nucli de Santa Perpètua de Gaià.
  • Paisatge de cingles i codines del sistema serra de Comaverd-Montclar-Punta Alta.
  • Llera del riu Gaià i del torrent de Biure.


BAIXA SEGARRA

  • Superfície total: 17.125 ha
  • Municipis inclosos: Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, nord de les Piles, Forès i de Rocafort de Queralt, Savallà del Comtat, extrem nord de Solivella i Pontils.

TRETS DISTINTIUS

  •  Territori situat a una cota mitjana d’uns 700 m, a l’àrea de contacte entre l’extrem meridional dels altiplans de la Segarra, la conca d’erosió de Barberà i la serralada Prelitoral.
  • Els cursos alts dels rius Gaià i Corb drenen el territori i són els responsables del modelat del relleu.
  • Predomini dels conreus herbacis de secà, afavorits per l’existència d’àrees planeres.
  • Poca presència de la vegetació espontània. Només algunes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). En algunes obagues i fons de vall hi apareixen rouredes de roure valencià (Quercus faginea).
  • Paper rellevant de la ramaderia estabulada que comporta la proliferació d’equipaments agrícoles en les proximitats dels nuclis habitats.
  • Al nord de Santa Coloma de Queralt es localitza el principal polígon industrial de la Baixa Segarra.

PRINCIPALS VALORS DEL PAISATGE

  • Esglésies romàniques de Sant Jaume d’Almenara, de Sant Miquel de la Portella, de Sant Vicenç d’Aguiló, de Sant Pere de les Roques, i de la Mare de Déu de la Llet de Sant Gallard; esglésies medievals de Sant Pere de Savella, i de Sant Pau del Fonoll; i els castells de les Piles, d’Aguiló, i de Forés.
  • Nuclis rurals de Forés, Passanant, Conesa, Savallà del Comtat, Albió, Llorac, la Cirera, Rauric, i Aguiló, per l’aspecte de les façanes de «poble paller» i pel seu valor identitari.
  • Part nord-est de la serra del Tallat, des del coll de Belltall fins a Conesa.
  • Conjunt històric del nucli antic de Santa Coloma de Queralt (plaça porxada, call jueu, recinte emmurallat,…), que pel seu valor històric i estètic.

 


GARRIGUES BAIXES I VALL DEL CORB

  • Superfície total: 40.132 ha, de les quals 35.823 ha (89,3%) pertanyen a les Terres de Lleida i 4.309 ha (10,7%) al Camp de Tarragona.
  • Municipis inclosos: Termes de Vallclara, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Senan, Blancafort i Solivella.

TRETS DISTINTIUS

  • Un territori de relleu trencat per una successió de valls i turons allargassats que des del nord-oest enllacen suaument al sud amb les altes serres de Vilobí i del Tallat.
  • El poblament escàs i en regressió distribuït en nuclis urbans aixecats al capdamunt dels turons i en masos dispersos.
  • La composició que formen els camps i els bancals coberts de cultius herbacis de secà, vinya, oliveres i ametllers amb murs i barraques de pedra seca.
  • El mosaic agroforestal que ofereix als ocells estèpics i als rapinyaires múltiples hàbitats i aporta personalitat al paisatge per la seva gamma de colors i textures.
  • L’activitat extractiva amb nombroses pedreres que manté una part important de la població i ajuda al desenvolupament d’altres activitats.

PRINCIPALS VALORS DEL PAISATGE

  •  Fons escènic de l’horitzó permanent que ofereixen fragments de la serra de la Llena, de la serra de Vilobí i de la serra del Tallat.
  • Evitar la ubicació d’edificacions aïllades en indrets amb exposició visual i promovent la integració paisatgística en els nuclis de població.
  • Patrimoni històric de les restes de forns de calç existents a la serra de Vilobí que pel seu interès històric, haurien de recuperar-se i conservar-se, així com el seu entorn, i integrar-los en itineraris que integrin paisatge i patrimoni.


CONCA DE POBLET

  • Superfície total: 24.843 ha
  • Municipis inclosos: Oest de Sarral, sud de Rocafort de Queralt i Forès, Solivella, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, est de Montblanc, l’Espluga de Francolí i Vimbodí, una part del sector est de Vallclara i  est de Vilaverd.

TRETS DISTINTIUS

  •  Conca d’erosió.
  • Lleugerament ondulada en el sector nord. L’existència d’alguns petits turons possibilita la presència d’algunes clapes de vegetació espontània, especialment bosquines i matollars.
  • El riu Anguera i el Francolí són els principals cursos d‘aigua, i han estat els principals agents implicats en la gènesi de la conca.
  • Les margues, els gresos i les lutites són els materials predominants, roques tendres que permeten l’establiment de conreus.
  • Paisatge eminentment agrícola, especialment vitivinícola. La producció vinícola s’adscriu en bona mesura sota la Denominació d’origen Conca de Barberà, que s’estén per un territori similar a la Conca de Montblanc.
  • Els cultius de caràcter herbaci s’estenen per varis llocs al llarg de la unitat, especialment al nord de Sarral i Rocafort de Queralt i al voltant de Montblanc.
  • El paisatge agrícola secular de Montblanc i rodalies, s’ha transformat per la construcció d’alguns polígons industrials.
  • El monestir de Poblet, que dóna nom a la unitat, és un element amb un alt valor històric, religiós i identitari.

PRINCIPALS VALORS DEL PAISATGE

  • Monestir de Poblet, Patrimoni de la Humanitat, i els seus entorns, donat el seus valors religiosos, històrics, estètics i identitaris que posseeix.
  • Conjunt històric del nucli antic de Montblanc (muralles, edificis històrics, trama urbana,…) i les granges medievals de Riudabella i Milmanda, que pel seu valor històric i estètic.


MUNTANYES DE PRADES

  • Superfície total: 14.297 ha
  • Municipis inclosos: Nord-est d’Ulldemolins, Vilanova de Prades, Prades, sud de Vallclara, Vimbodí i de l’Espluga de Francolí, sud-oest de Montblanc, Vilaverd i nord de Mont-ral i Capafonts.

TRETS DISTINTIUS

  •  Massís muntanyós densament recobert per formacions forestals que s’eleva fins els 1200 m d’altitud per sobre de les terres planes de la Conca de Barberà.
  • Predominen els materials silicis: pissarres i granits del Paleozoic.
  • La coberta vegetal, bàsicament mediterrània, ocupa més del 90% de la superfície de les Muntanyes de Prades. També hi viuen comunitats submediterrànies i eurosiberianes en els ambients amb més humitat de la part alta del massís.
  • Conté una ampla varietat de boscos: pinedes de pi blanc, alzinars, carrascars, rouredes de roure de fulla petita i pinedes de pi roig. Alguns d’aquests boscos, com la roureda de roure reboll, tenen un elevat valor biogeogràfic.
  • L’espai agrícola es concentra als voltants de Prades i de Vilanova de Prades i és dedicat majoritàriament als conreus de secà, concretament a avellaners i oliveres.
  • S’hi localitzen les poblacions de Prades i Vilanova de Prades, junt amb els petits nuclis rurals de Rojals (totalment restaurat com a segones residències i allotjament rural), Rojalets i Farena.

PRINCIPALS VALORS DEL PAISATGE

  • Paisatge del roure reboll (Quercus pyrenaica) i el castanyer (Castanea sativa) del nord del nucli urbà de Prades i els entorns de Vilanova de Prades, pels seus valors ecològics i estètics.
  • Paisatge de cingles i codines de la Serra de la Llena i de l’Estret de La Riba.

 

Anuncis